Les malalties periodontals més prevalents són cròniques per definició. Perquè el desenvolupament de la placa dental ha de controlar-se constantment. Perquè hi ha factors de risc que persisteixen en el temps o que són difícils de controlar. Perquè, per tot l’anterior, la malaltia periodontal pot agreujar o recórrer. Perquè encara desconeixem moltes coses. I perquè és molt eficaç.
Si es té en compte que el biofilm causal comença a formar-se a l’acabar el tractament, que els patògens periodontals poden tornar a nivells basals entre les 9 i 11 setmanes després de concloure la teràpia i que l’origen dels bacteris pot provenir tant de la transmissió intraoral a partir d’altres nínxols com de fons externes, el brou de cultiu està preparat. Avui se sap que en la majoria dels pacients es pot prevenir o mantenir la reinfecció en una incidència mínima, simplement dissenyant una estratègia de manteniment tot just acabar la teràpia, i regulant-la en el temps de forma estricta.
Hi ha un bon nombre d’estudis retrospectius, realitzats tant en universitats, hospitals o en la pràctica privada especialitzada que demostren la importància del manteniment.
Amb quina freqüència se cita el pacient? Hi ha dos aspectes que s’han de valorar a l’hora d’establir les pautes del manteniment periodontal, i per tant la seva freqüència.
- D’una banda, cal valorar la situació periodontal del malalt. De forma orientativa, es poden organitzar en tres grups de pacients en funció de la periodicitat de les seves cites.
- D’altra banda, cal valorar una sèrie de factors que poden modificar el protocol i l’èxit del manteniment periodontal, poden incloure els següents:
Factors locals:
- Tipus de malaltia.
- Dents perduts per malaltia periodontal.
- Higiene oral del pacient.
- Anatomia dentària i factors retentius de placa.
- Lesions de furcació.
- Bosses periodontals residuals ≥ 5 mm.
- Defectes ossis verticals.
- Sagnat del sondatge.
- Supuració.
- Exposició radicular.
Factors generals:
- Tabac.
- Diabetis.
- Malaltia cardiovascular.
- Embaràs.
- Infecció VIH.
- Osteoporosi.
- Genètica.
- Estrès.
- Nivell socioeconòmic.
Com a conseqüència de la suma de factors que poden contribuir al desenvolupament o progressió de la malaltia periodontal avui en dia no és possible recomanar un programa estandarditzat de manteniment. No obstant això, categoritzar als pacients en funció de la seva patologia i perfils de risc pot ser una estratègia útil per pautar uns períodes i procediments de manteniment periodontal adequats. Aquest perfil de risc s’ha de fer després de concloure el tractament actiu i ser actualitzat contínuament. Per tant, sempre cal fer una estratègia individualitzada de manteniment periodontal.
#SomBalust
#Sitges
